50 ani Museum de Gherdėina
Festa iubilera dla inaugurazion ai 7 y 8 de agost 2010
L Museum de Gherdėina ą l plajėi de festejé chėst ann l 50ejem aniversčr de si inaugurazion,
n sada ai 7 de agost dala 6 da sėira tla Cėsa di Ladins a Urtijėi cun na festa iubilera y n dumėnia,
ai 8 de agost cun n Di dla porta davierta y n program speziel per granc i pitli.
Program
Sada, 7 de agost 2010dala 15 ala 18: Museum daviert
dala 18: Festa iubilera
Dumėnia, 8 de agost 2010
dala 10 ala 20: Di dla porta davierta cun program per granc y pitli (ntreda debant)
dala 10 ala 12 y dala 16 ala 19: Museum vif: la vita ti ani Sessanta
Ancuntedes y vijites persunels
Program per mutons: fajon nstėsc scieserles de mauta y fajon damat cun la sciesserles
dala 11 ala 12: Mujiga da bal de Gherdėina
dala 17 ala 20: Mujiga tipica de ciantautor cun la grupa nachtcafé

50 ani de mpėni a bėn dl patrimone culturel de Gherdėina
L Museum de Gherdėina ie l prim Museum che ie unit inaugurą te Südtirol dņ la segonda gran viera. Uemes da n gran idealism y engagement soziel per la cultura ladina y la tradizion artistica dla valeda ņva metł su l ann 1958 cun l sustėni dla Union di Ladins l cumité dl Museum de Gherdėina. I ņt fundadėures dl Museum se ņva cruzią de salvé y purté adum la testemunianzes cultureles che fova de mpurtanza per la storia de Gherdėina. Ai 7 de agost 1960 fovela tan inant da pudėi inauguré tl prim partimėnt dla Cėsa di Ladins l museum nuef cun trėi sezions dedichedes alert dl ziplé, ala preustoria y ala geologia dla Dolomites.
Dņ 50 ani de viva ativitą cun mostres, tuedes y publicazions possa l Museum ncueicundģ mustré su n patrimone culturel che ie na richėza unica per la identitą ladina y tol ite pec unics de mpurtanza internaziunela. Sėurapro ie l Museum de Gherdėina nce deventą na resursa de valor per lindustria dl turism y ti dą n gran prestige ala tradizion dl ziplé.
Passa 4000 pec naturalistics y archeologics, dert y artejanat permėt ncueicundi de cunté la storia de Gherdėina y di raions ntėurvia a scumencé dala furmazion geologica dla Dolomites dan 280 milions de ani, tres 10 000 ani de preustoria nchin ruvé su a documenté passa cater seculi de criazion artistica y artejanela y arjonjer nosc tėmps cun la culezion de bera Luis Trenker.
La persones che ą dat ca si tėmp y si energies per mėter su y svilupé inant te dut chisc ani tres lėur de ulentariat l Museum de Gherdėina ą crią nsci cun si idealism dautri valores y ą purtą adum richėzes che ala fin ne se lascia nia quantifiché materialmėnter. Crian la fundamėnta dla memoria culturela de Gherdėina nes iel unit sėurandat l fil dla storia per l tiejer inant cun la medema cura per la testemunianzes che la vita lascia for inņ zeruch per la generazions che vėn do.
L 50ejem aniversčr ie n mumėnt per lecurdé la etapes plu mpurtantes di 50 ani de storia dl Museum de Gherdėina y sentģ gra ai ulenteres promotėures y sustenidėures per si gran mpėni, per visualisé la nueva funzions educatives dl Museum tla sozietą moderna y rujené dla formes che l Museum pudrą avėi tl daunģ.
L Museum de Gherdėina nvieia duc canc de cuer ala festa per i 50 ani dala inaugurazion!
Nfurmazion
L Museum de Gherdėina ie l prim Museum che ie unit inaugurą te Südtirol dņ la segonda gran viera. Uemes da n gran idealism y engagement soziel per la cultura ladina y la tradizion artistica dla valeda ņva metł su l ann 1958 cun l sustėni dla Union di Ladins l cumité dl Museum de Gherdėina. I ņt fundadėures dl Museum se ņva cruzią de salvé y purté adum la testemunianzes cultureles che fova de mpurtanza per la storia de Gherdėina. Ai 7 de agost 1960 fovela tan inant da pudėi inauguré tl prim partimėnt dla Cėsa di Ladins l museum nuef cun trėi sezions dedichedes alert dl ziplé, ala preustoria y ala geologia dla Dolomites.
Dņ 50 ani de viva ativitą cun mostres, tuedes y publicazions possa l Museum ncueicundģ mustré su n patrimone culturel che ie na richėza unica per la identitą ladina y tol ite pec unics de mpurtanza internaziunela. Sėurapro ie l Museum de Gherdėina nce deventą na resursa de valor per lindustria dl turism y ti dą n gran prestige ala tradizion dl ziplé.
Passa 4000 pec naturalistics y archeologics, dert y artejanat permėt ncueicundi de cunté la storia de Gherdėina y di raions ntėurvia a scumencé dala furmazion geologica dla Dolomites dan 280 milions de ani, tres 10 000 ani de preustoria nchin ruvé su a documenté passa cater seculi de criazion artistica y artejanela y arjonjer nosc tėmps cun la culezion de bera Luis Trenker.
La persones che ą dat ca si tėmp y si energies per mėter su y svilupé inant te dut chisc ani tres lėur de ulentariat l Museum de Gherdėina ą crią nsci cun si idealism dautri valores y ą purtą adum richėzes che ala fin ne se lascia nia quantifiché materialmėnter. Crian la fundamėnta dla memoria culturela de Gherdėina nes iel unit sėurandat l fil dla storia per l tiejer inant cun la medema cura per la testemunianzes che la vita lascia for inņ zeruch per la generazions che vėn do.
L 50ejem aniversčr ie n mumėnt per lecurdé la etapes plu mpurtantes di 50 ani de storia dl Museum de Gherdėina y sentģ gra ai ulenteres promotėures y sustenidėures per si gran mpėni, per visualisé la nueva funzions educatives dl Museum tla sozietą moderna y rujené dla formes che l Museum pudrą avėi tl daunģ.
L Museum de Gherdėina nvieia duc canc de cuer ala festa per i 50 ani dala inaugurazion!
Nfurmazion

Da man drėta, sentėi: bera Heinrich Moroder de Doss; Robert Moroder de Pramureda, bera Hermann Moroder da Jumbierch; mpé: Gilo Prugger dl Dorigo, prof. Raimund Mureda, Luis Piazza da Cudan-Pinoi y Alex Moroder de Rusina. L mancia prof. Albino Pitscheider. 1960