L drap dla pascion da Sacun
Scuviertes nueves sun l drap dla pascion metł ora tl Museum de Gherdėina. La tueda sun chėsta opera dert ie unida prejenteda a puntin dala referėnta Verena Niederegger-SenonerNrescides nueves
La diretėura dl Museum de Gherdėina Dr.a Paulina Moroder ą pudł saludé chėstena passeda, n juebia ai 21 de merz, n publich drėt nteressą che ą tėut pert ala cunferėnza sun l drap dla pascion da Sacun. Te si ntroduzion ą la diretėura auzą ora l gran valor de chėsc pez culturel che ie na raritą tl Südtirol y rengrazią la referėnta Verena Senoner Niederegger per si mpėni a ti jģ do ala storia dl drap da Sacun. L pruf. Dr. Ulrich Fistill ą daldņ presentą plu avisa la referėnta y si lėur de cuntlujion de si stude de filosofia y teologia a Persenon. Ėila ą analisą l program dla rafigurazions sun l drap dla pascion de Gherdėina y fat n valguna scuviertes drėt nteressantes. Ala fin dla cunferėnza ą l museum nvią a amiré l drap uriginel da daujin y a finé via la sėira pra n pitl buffet.La rafigurazions dl drap
Dal scumenciamėnt incą se ą la Dlieja catolica juą dla rafigurazions per nseniė la religion. Na carateristica dl Medieve nchin tl 17ejim secul fova i draps dla Curėisema. Ntan i 40 dis dan Pasca curivi ju dut l presbitere y tl medemo mumėnt cuntovi ai credėnc cun si rafigurazions la storia dl Vedl y dl Nuef Testamėnt.Sun l drap da Sacun, cunservą tl Museum de Gherdėina, ne an deguna nfurmazions de chi che ą depėnt i chedri o de chi che ėssa apustą l drap. Nscila possen muever mé dala rafigurazions coche unica funtana per pudėi nriescer velch sun l pensier de chi che ą depėnt chėsta tėila rera.
I mutifs y la nzijions de ram
La referėnta ie stata bona de abiné nzijions de ram che fova unides fates danter l 1550 y l 1610 a Antwerpen. L cunfront dla stampes y di chedri depėnc desmostra na dependėnza dla pitures dl drap da dessėnies fac ti lauratueresc dl artejanat artistich de Antwerpen. Chėsta stampes univa fates y vendudes coche mostres per moleri.La referėnta ą nce nrescģ l crėidum y l tlima filosofich y teologich dla zitą de Antwerpen ntėur l 1500 te chėl che i artejans laurova. Nsci ie per ejėmpl de mpurtanza l liber de n preve catolich Sieur Molanus de Leuven, te chėl che l vėn scrit dant a puntin coche i moleri dėssa reprejenté Gejł, si oma Maria y i autri sanc. L moler dl drap da Sacun se ą bendebņ avisa tenģ ala regules.
Cialan plu avisa la mostres y la rafigurazions dl drap iel da udėi che l drap de Sacun ie caraterisą da n valguna particulariteies defrėntes. Tl chėder de Gejł dan Pilato vėijen per ejėmpl che Gejł y Pilato ą la medema grandėza sun la nzijions de ram. Sun l drap ie Gejł depėnt majer de Pilato. Chėsc ie n sėni che l moler ulova reprejenté Gejł coche Seniėur Idie che ala fin sarą nce l magistrat dl procurator di romans.
L cuntest storich, religėus y culturel
La nrescides nueves fates dala reladėura ą desmustrą che l drap da Sacun ie n pez defin particuler: la rafigurazions singules dla storia dla pascion nes lascia ntraudėi la maniera de pensé, la vijions religėuses y i dejideres dla persones dl 1500.La speranza de unģ salvei da Gejł tres la Santa Mėsses paiedes ie mustreda sun l cheder de Gejł che va ju tl nfiern. La tėma dai turcs ie reprejenteda cun l guant di nemics de Gejł, che porta ermes y guanc sciche i turcs. L amunimėnt de Gejł tl verzon dl ulif de resté descedei vėn purtą dant cun la udleda dl apostul Giuani. Chėsc ie mé n valgun ejėmpli. La funzion prinzipela dl drap fova segur de nseniė ai fedei che i dėssa crėier ala redenzion tres Gejł y avėi crėta tla dlieja catolica che ie bona de mené i credėnc a paravis.
La sėira fova n cuntribut garatą per cunėscer miec l patrimone culturel de Gherdėina.
Chi che ėssa nteres de liejer do velch sun chėsc agumėnt possa se mpresté ora l lėur de diplom de Verena Niederegger tl Museum de Gherdėina.

