LAD | ITA | DEU | ENG

Ëiles de Gherdëina tl’ert dl ziplé

(9a pert)
 
 
Ëiles che conta de si esperiënzes tl ert dl ziplé y stories de vita. On gran stima de duta chëles che à abù l ardimënt de cunté de sé nstësses y on cun chësc pruiet ulù ti dé la mpurtanza che les se merita. Chësta memories ie storia dla jënt de Gherdëina, testemunianzes de vita y de lëur che jissa scenó perdudes cun l tëmp.

Duta la cuntedes n con' dl'ëiles che zipla ie da pudëi liejer do tlo:
1a pert
2a pert
3a pert
4a pert
5a pert
6a pert
7a pert
8a pert

 


 

PLONER MARIA de Cësanueva, La Poza -Sëlva, 1895-1980, marideda Demetz

 
La ziplova d’uni sort de figures.
Lecorc dl fi Rudi Demetz dl Cnodla, *1934

Anda Maria ie nasciuda ja La Poza te Sëlva. Si genitors fova Lisabeta Senoner de Burdengëia y Christian Ploner de Cësanueva. Ëila fova la terza de cater mutans, la plu vedla fova Anna, pona univa Stina, Maria y la plu jëuna Josefa. L fova nce cater mutons, ma duc canc fova morc da jëuni, Mëine y Cherubin tla viera, Luis de malatia y l pitl Zenz cun mé un n ann.

Sun una dla vedla fotografies - che si mut bera Rudi de 87 ani me mostra riesc pra nosta ancunteda - iel da udëi duta la familia Ploner che zipla pra mëisa te stua de Corpomio y Maria che fej ciauza senteda sun banch. Si oma ti dijova minechie: “Chëla sun la fotografia, chëla sons'a ie!” Chësta fotografia dl 1905 za. ie bele unida publicheda plu suvënz te libri.

L’oma de Maria, anda Lisabeta (sun la fotografia dlongia si uem) fova ënghe na bona de ziplé, dij Rudi y la sor de Lisabeta, anda Trina ënghe marideda ja La Poza, fova l’oma dla cunesciuda Katharina (Trina) Kasslatter de Gustin. La doi umans ova mparà a ziplé de pitli sanc y mandli dla cripl da n si berba, bera Eduard Senoner de Burdengëia. A chëi tëmps univel scenó mé fat chiena te Sëlva, roba da fé damat per de pitli mutons. Chëi de Burdengëia fova stac i prims a ziplé figures.
L pere de Maria, bera Christian ziplova cramaices de za. 15-20 cm, na cazina da “paiazo” sun l cë, danter la giames n spech che sce n l tira, auzi giames y braces ndrëdrëora. La sor Stina fajova ënghe de chisc cramaices cun l pere. Maria y Anna ova mparà a ziplé mandli dla cripl da si oma, duta doves ova na bona man, mé che Maria ne ova nia fat la scola de ziplé, ntantsce la doi surans plu vedles bën.

Ntlëuta ja La Poza unìvel fat dut a cassa, conta bera Rudi inant, lauré per si cont pudovi do la diesc dassëira. La familia ova fabinà adum danter ëi i scioldi per mëter la lectrisc te cësa, chësc fova stat ntëur l 1905.

Tl 1923 se à pona Maria maridà cun bera Giuani Demetz dl Cnodla de Santa Cristina. Ëi ie jic a sté a Urtijëi tla streda Stufan. Rudi se lecorda che da pitli - ël ova mo doi de majeri fredesc - ova l’oma for na fancela, nscila pudòvela tenì pro a ziplé. L pere laurova da marangon via Palmer, ma tl 1945 iel mort te na desgrazia che l ova mé 50 ani. L fova n l di dla Purciuncula, n auto di americans l’ova menà sot tla raida dl Skasa, l saudé ova taià la raida y l ova pià. Sun l colp ne n’òvel nia truep, ma l di do fòvel mort.

“L’oma laurova dassënn”, cóntel inant, ziplé ziplòvela uni di nchin mesanuet. La ova n slune, la davaniova bel y ova note. N grum de ferlëigri univa a ulëi lëur, ma ëila ne ti la fajova nia a fé dut, la messova pu ënghe cujiné y fé stroc, ma mei ne se arjumòvela na mëssa, a chëla jìvela uni di.
N pèr de lerneres ala ënghe abù, a chëles che la ti nseniova dantaldut a vester asveltes. Les messova cialé pro coche l’oma tulova ca n tòch de lën y coche la ziplova, y do a de tei mudiei pudòveles nce ëiles ziplé do; un, doi, trëi, cater iedesc, nchin che les fova pa merë bones de l fé. Dl leniam ne n’òvela mei messù se cruzië, nchin che vivova l uem ti njiniova ël ca l lën, l fova pu marangon y daldò giapòvela chël che la adurvova da si mutons Hansi y Toni. Ëi cumprova zirm, ajache i doi jëuni ziplova ënghe tla medema berstot dl’oma.

La firmes da ferlëigher, coche Insam&Prinoth, Anton Sotriffer, Ferdinand Riffeser de Pigon y d’autri apustova una o doi desëines de mandli al iede, ora che sce i ulova na cripl o na figura particulera. Ëila ziplova figures nchin a 25-30 cm, n gran pert do a mudiei sun fotografia o ora de catalogs.
Po me mostra Rudi la berstot ulache si oma ova laurà belau duta la vita, la bancucia ulache la metova su i piesc, la scatula cun si scarpiei laite, desëines de fotografies de articuli numerei, y pona mo figures n pert desmazedes y n pert finedes, balarins, de tei che sona l’armonica y che va cun la luesa. Ëila fajova propi do n grum de mudiei y figures cun d’uni sort de muvimënc.
Monce a fé sanc y mandli dla cripl ti fòvela, y crisć, ma chëi ne ulòvela nia drë’ fé, chëi ti tulova massa lëur. “La ova scialdi na bona man”, dij Rudi. Ël ëssa tan gën ulù na cripl zipleda da si oma, ma ëila ti ova respundù: “Te ses pu tu da t’la fé!” Dut cie che ëila ziplova unìvel vendù, l bastova mé che l univa l drët adalerch. Rudi se lecorda de n ferlëigher de Viena che univa dal’oma a tò chiena y po se tulòvel pea dut cie che l abinova, monce mubilia y d’autra vedla roba da paur. Ta Pigon, se lecorda Rudi, iel ël ënghe datrai jit a vënder canche i petlova drët ca, po ti purtòvel ite n valgun mandli de si l’oma y ëila ti dijova pona mo cie che l dassova cumpré te chëla butëiga.

Maria Ploner marideda Demetz à laurà nchin a 83 ani. Ala fin se stentòvela mpue a udëi, ma la ne ulova gordenó lascé de ziplé nchin che la à mpo udù ite che la ne jiva plu. Do che la se ova rot l uf, òvela mo vivù n mëns y ie pona morta tl 1980 cun 85 ani.

Nota:
La sor de Maria, Stina fova marideda cun Tone Insam dl Galina y fova l’oma de anda Milia Insam marideda Kostner da Stlejuc. Testemunianzes sun la familia de Corpomio ie tëutes ora dal diare de familia de anda Milia.
 
 
 

PERATHONER Maria de Col, 1913-1990, mar. Mussner dl Aghel-Cëdepuent-Sëlva

 
La pudova fé do la madones de anda Katharina Kasslatter de Gustin.
Memories dl fi Rudolf Mussner dl Aghel, *1948

L’ava de Rudolf fova Marianna Senoner de Daunëi y ziplova bele a si tëmps. Si uem Franzl Perathoner de Col univa da Frëina ca. Ëi ova abù trëi fions y cater fians. Duta si cater mutans ziplova, la plu vedla fova anda Tresl marideda sa Cësanueva (Daunëi), anda Lisa marideda ora n Culac a Santa Cristina, anda Carlina marideda ora Ruacia. Anda Maria che fova dl 1913 y la plu jëuna dla familia, se ova maridà cun Franzl Mussner de Cëdepuent tl 1946 y sun l luech de Cëdepuent se ovi fat su na pitla cësa nueva.
Mparà a ziplé ova Maria dai siei sun Col, iló unìvel bele da for incà ziplà. Te familia ova duc canc fat la scola de ziplé te Sëlva, l fova i ani te chëi che bera Albino Pitscheider de Menza nseniova.
L uem de anda Maria, bera Franzl ziplova dan la viera, ël fajova tieres, ma tla segonda viera mundiela se òvel tla Ruscia giapà na bala tres na cnodla dla man ciancia, ël fova danterlauter ciancané y ne fova nia plu bon dla muever. Per chësta rejon òvel tëut su l lëur pra la furnadoia dla Dantercëpies che fova unida fata su i ani 1950/51 y fova for restà iló. L’oma alincontra à for laurà y ziplà a cësa se cruzian nce dla familia y de si doi mutons, Babi y Rudolf.
Ti ani do l 1955 canche l turism te Sëlva ova scumencià a se muever y la familia fitova via n doi cuatieres, vendova anda Maria nce scialdi a patins; i tudësc cumprova ntlëuta feter duc cie che l univa ziplà. L’oma davaniova y sparaniova dassënn y canche ëi ova fat su la cësa Aghel ntëur l ann 1966, dijòvela che a ziplé davaniòvela tant al di da paië ju doi muradëures. „Chël fossa al didancuei na strambariona“, dij l fi Rudolf.
“Do i ani 60 fòvel pona stat scialdi de bon ani y da lëur, l’oma ziplova dantaldut mandli dla cripl che la ti vendova a de plu ferlëigri de Gherdëina”, se lecorda Rudolf. La ti laurova a bera Gustin Mussner da Ciajea, a bera Luis Perathoner dl Nucia, ala firma Ferdinand Riffesser de Pigon te Sëlva, ma dantaldut a bera Ernst Purger (junior) de Urtijëi y nce a bera Giuani Rifesser da Pertan. Hansi da Pertan ti ova mo dan n doi ani dat na sacra familia che si oma ova ziplà y che l ova mo te magasin. Nce la mostres giapòvela n gran pert da d’ëi da fé do, ma la fajova nce do a mudiei de fotografies che la udova tla zaites.
Bera Rudolf se lecorda mo drët bën che canche ël y si sor fova de tei mutons, jivi ju tla posta a mandé via de tei pitli pachetli cun la roba zipleda. I patins cumprova tl prim na sacra familia cun bo y musciat. L ann do fòvel pona da ti mandé do i trëi Rëiesc y mo l ann do n valgun pastri, biesces y nsci via.
Canche Rudolf fova majer y che l jiva al ITC a Urtijëi, messòvel suvënz ti purté ora de pitla roba al Purger, iló ti òvel for n respet stramp ajache sëura la butëiga fòvel scrit su: „Fornitore pontificio“.
L lën per ziplé chël jivi te Sëlva a se tò su ti bòsc, ntlëuta dijòven “jì a rubé lën”, conta Rudolf inant. Per chi pitli mandli ne jìvel nia truep lën, n taiova pona ju de tel‘ fëtes da n zirm. L’oma dijova for al pere de bater ju de mëndri tòc acioche la ne n‘ëss nia messù ti n tò tant.
Plu tert ova n ujin na sia a vëta y po lasciòvela sië ora sce la fajova velch de majer.
Alplù ziplova anda Maria mandli de 12 y de 15 cm, datrai nce de 18 o de 20 cm, ma chël fova po bele de gran roba a ziplé pra penic y tenì tla man y tan de forza ne n’òvela nia. Per tenì permez òvela n tapl che univa sentà ite tla mëisa y dansù se trajòvela sëura n perstuech de pel grossa.
Scarpiei n òvela d’uni sort y na mola a ega da mené cun l pe. Amulé amulova scialdi si uem, ëila i aguzova trajan ju per n tapl ulache da una na pert fòvel n cuiam lessù.
Datrai ziplòvela nce velch de capriz, scialdi legrëza òvela sce la giapova da fé zeche mpue de majer, coche l relief dla madona de anda Trina Kasslatter de Gustin, che ëila coche bona zipladëssa giapova da fé do.
Ma davanië davaniòvela plucheauter cun i mandli dla cripl y de chëi nen àla fat n grum.
Si sor anda Lisa marideda ora Culac ova na pitla butëiga dala chiena tl zënter de Sëlva. Chësta ti dijova for a si sor che per fé plu aslune ëssela dassù ti fé l guant plu lonch ala figures di pastri per no messëi ziplé ora la giames, a chëla maniera fòvel nchin dassëira n mandl deplù ziplà.
Pere y oma de Rudolf ne n’ova nia da lauré n luech da paur, perchël pudova l’oma ziplé tresora, sambën nce do cëina nchin che n jiva a durmì. Uni di dassëira unìvel dit su la curona te stua, l pere se jenudlova ju pra canapé, i mutons ënghe, mé l’oma pudova ziplé, ëila dijova bën do, bel audaut ënghe mo, ma l scarpel ne univa nia lascià tumé.
L’oma Maria à for mpue ziplà ënghe canche la fitova via. Pernanche la ova mpue dl’aurela jìvela te stua a se senté ju y a ziplé, “iló paussi” dijòvela, che cun i furesti fòvel plu da se stancë.
Y nscila ala ziplà nchin n ann dan che la ie morta tl 1990 tl’età de 77 ani.
 
 
 

HOFER Maria di Coi sun Ch’l Piz, Urtijëi, 1926-2017

 
La ziplova de pitla figures, sanc y criples n miniatura.
Coche la nepota Lidia Prinoth da Brida *1935 lecorda si anda

Anda Maria fova la plu jëuna dla familia. Cun pere bera Andreas Hofer de Luispech y oma anda Maria Kasslatter da Gustin fovi de 12 sai Coi sun Ch’l Piz.
Ëila fova dl 1926 y cunesciuda da duc per ch’la pitla criples y figures de prevesc.

Te si familia ziplova belau duc canc, figures d’uni sort, de mëndres y de majeres, perchël messova Maria coche mëndra muta judé a fé stroc te cësa ntan che si oma y si fredesc teniva pro via per l di. Maria ova tl prim mparà a fé de tel’ pitla madones stilisedes da si oma, les fova drët sutiles y longes cun la mans auzedes y les univa metudes ite te na pitla pelda turneda, ma ngali ti òvela ueia a fé velch d’auter y nsci òvela scumencià a fé do n relief de na madona cun bambin, n mudel de si anda, sor de si oma, anda Trina da Gustin y la ti garatova pa drët bën.
A ziplé òvela scialdi mé mparà da sé nstëssa, ma bën nce tres si fredesc Zenz y Giuani. Giuani ziplova madones de Fatima cun si oma, chëles jiva ntlëuta dassënn sotora.

Plu inant ova pona Maria messù scumencé a ziplé do per se davanië l viver. La ferlëigra anda Milia Martiner ti purtova la roba da pulì do y chël àla pona fat per plu ani. Do che chësta landa ne fova nia plu, òvela inó scumencià a fé si madones y de tei pitli pitli mandli dla cripl, i Trëi Rëiesc y figures cun San Frëinademez y Seniëur Heinrich Videssot. La nepota Lidia conta che si anda Maria fova devota a Seniëur Videssot y unitant jìvela via i badioc sun si fòssa. A chëla maniera òvela giapà da n fé n grumon de chësta doi figures che la ti vendova pona a chëi che la cunesciova tla Val Badia.

Anda Maria à vivù duta la vita sai Coi cun si fra Zenz y la fëna anda Lena da Runcaudie. Tla medema cësa cujinovi y maiovi deberieda, ma a ziplé stajova Maria te stua, Zenz y la cunieda ntantsce laurova suaut. Anda Lena fova dastramp na bona de ziplé. Da jëuna òvela pudù fé la scola de ziplé sun Plan da Tieja, conta Lidia. Pludagiut laurovi nce da paur sai Coi, ma i ova mé una na vacia, perchël vivovi propi mé dl ziplé. Te si vita à anda Maria nce fat la bëila. Canche l nasciova n pop jìvela a judé ora tla families y chël àla nce fat te si familia, dij Lidia. Po ti cuntòvela stories a chisc mëndri y ëi se ncunfertova for canche i la udova unian adalerch.

Lidia se lecorda che ultimamënter fajòvela mo de tei pitli angiuli sun na tel‘ plata de linda turonda cun l bambin y n doi de tei angiuli dlongia. Chël àla mo ziplà l’ultima enes dan murì y n’ena dant àla mo ziplà na tel‘ pitla madona. L ne ti sà nia da crëier che la ova mo tan ueia de ziplé y che la fova mo bona de tenì cësa dut dassëula.
L fova n’ëila scialdi daulëibon y lezitënta. Nchin che la fova stata bona, jìvela ju trëi iedesc al’ena a mëssa, daldò la menova ju la ujina. Lidia jiva suvënz a la crì sun l domesdì via, danmesdì ova Maria for da se fé i stroc y da se fé da marënda, domesdì se pundòvela nchin la trëi y dopro ziplòvela.
Śën, tl ultimo, fajòvela mo Sudoku, la ziplova pa for mo, ma danterite y danterora ti savòvel bel a fé chësc juech. La se cumprova uni mëns na tel libret ja Fëur; datrai fòvel scrit “mpuscibl”, ma ëila ne zedova nia nchin che la ne l’abinova nia ora. Chël ti sà a Lidia mo for zeche de stramp. Anda Maria ie morta tl 2017 cun 91 ani.
 
 
 

Angelina Verginer de Plan, Bula, 1921-2012, mar. Kostner da Cebla

 
LUna dla pueces sa Bula che ziplova de pitla figures y tieres.
É legrëza a pudëi presenté Angelina de Plan da Bula, ajache mé puec se lecorda che la ziplova. Bonamënter fòvela nce una dla puecia zipladësses, davia che sa Bula unìvel scialdi depënt chiena ora per la cëses. Sun la vita de Angelina de Plan coche paura sun l luech de Cebla, sa Bula, iel da pudëi liejer ora dl “Liber dl’ëiles de Gherdëina” a plata 162.

Maria Senoner de Santuel *1928, me ova n iede cuntà che Angelina fova ruveda cun 14 ani sa Santuel fancela. D’inviern fòvel manco da lëur sun l luech y l’oma de Maria, anda Lisabeta l’ova perchël mandeda a fé la scola de ziplé. Daduman y dassëira messòvela a uni moda judé a fé mo velch te cësa. Angelina ie for stata scialdi recunescënta per avëi pudù mparé l ert dl ziplé, chël àla dit suvënz, ajache a chësta maniera pudòvela se davanië n tel pitl zeche. Che la univa ta Pigon a vënder se lecòrdela ënghe. L ti savova tan bel a cianté “Sa mont se n jìven zacan” y de tel’ vedla cianties.

L mut de anda Angelina, Konrad, *1960, me à mo cuntà de si l’oma, che fova stata n valgun ani fancela sun l luech de Santuel, fova ruveda ora Paratoni. Iló se òvela nce ziplà na cripl, ajache la patrona de Paratoni minova che la dassova se n fé una che ti foss resteda per la vita. Y chësta sëula à Konrad nce śën mo te si cësa, sa Cebla.
Si oma ti cuntova che da jëuna ziplòvela scenó figures de mutons.
Sa Cebla òvela daldò scumencià a ziplé de tei pitli lievri da 5 a 8 cm, pona nce bambis y muntanioles. Konrad se l lecorda nstës mo drët bën, nce ajache ël pudova suvënz ti judé, ma l se taiova nia ngërt ti dëic. N iede òvela ziplà 50 bambis te un n di, ma chël fova ënghe mé stat per n pën, pra i ultims fòvela bën ala diaula stancia.
A cësa ziplòvela te stua tan giut zënza lum nchin che l fova scur defin, se lecorda Konrad, l univa massa sparanià. Canche i jiva sa mont po ziplòvela monce iló, cis canche l fova bur’tëmp y for canche la jiva mpue, ziplòvela nce mé n doi ëura.
A njinië ca l lën ti judova tl prim si fra Damiano; ëi tulova ca n sigon y taiova ju de n lën ntier de tel’ fëtes spësses. A fé i tòc de lën aldò dla grandëza dl pez da ziplé, batovi cun na maza sun l spinel de na pracsa nchin che la fëtes se sfendova ora.
Plu tert ti siova ora si uem cun la sia a vëta i tieres do a mudiei che univa rissei su sun na breia. L lën giapovi for ca a vel’ maniera, datrai tumòvel n zirm tl bosch sëura d’ëi su o sot a Bulacia ju, pona unìvel trat ju per chi croc, ma n messova danz for damandé la lizënza de pudëi se l tò. La chiena ti vendòvela a Franco Comploi dl Pizuela y a Nino Bergmeister de Palvates.
Datrai fòvel tan vërt l lën, che n iede che la fova jita a vënder ja Trinadeianesc ulovi se tò a dì che i uciei ne n’ova pa nia sciblà gran dagiut sun chësc lën.

Y coche sun duc i luesc da paur, fòvel sa Cebla nce da lauré dedora d’instà. Anda Angelina judova a sië, a restlé y a sejelé. Doi ciamps ovi ulache i zidlova avëina, orde y patac. I ova nce n 10-12 cë de bestiam y danter chësc 3-4 vaces, scenó zidlovi vadeles y manses. Sce la butova davaniòvela 50.000 lires al’ena a vënder smauz, ciajuel y lat. L davani dl ziplé fova a pert.
Si uem Josef laurova dut l ann da paur, ël ova n ciaval y jiva cun la pendl sun Mont de Sëuc. Ël jiva nce a mené lënia, a mené fën y ora a marcià a Tluses menòvel ite purciei, gialines y fantorum. “N con’ de noz cialòvel ora puech, perchël juova pa feter l davani dl’oma a mantenì la familia”, dij Konrad. Anda Angelina à ziplà nchin su per i 75-80 ani, ëila ie morta dl 2012.

Nota:
Coche dit, ne fòvel sa Bula nia na gran tradizion dl ziplé pra l’ëiles y trueps ani iel passà nchin che l n ie unì do na jëuna che ue tlo nunzië: Silvia Delago, nasciuda dl 1970, ëila ie al mumënt la sëula che zipla sa Bula y a livel de valeda una dla scultëures plu jëunes.
 
 
 
 
 


 
 
Tl ultim ann se ons dat ju cun l’ëiles tl artejanat dl ziplé te Gherdëina y nrescì truep dla storia dl ziplé, dla families, dla scoles y di maestri, dla berstots y di mostri y on pudù cunscidré i lëures tan desferënc che chësta zipladësses à sapù da fé se dedican a chësc ert. A chësta maniera ons pudù documenté l gran potenzial dl’ëiles, valorisan nce l lëur de chëles che ie puech cunesciudes. La stories de vita de uniuna de chësta zipladësses ie na testemunianza che à l fin de stravardé la memoria per la generazions che vën.
Tenion sambën cont che l fossa mo biografies de ëiles da pudëi ti jì do, ne n’on mo nia stlut ju l pruiet y cialeron de jì inant da d’autonn cun na segonda fasa.
 
Duta la documentazion ie a despusizion tl Museum Gherdëina, duta la ntervistes repurtedes (nce te La Usc di Ladins) resta ntant da pudëi liejer do sun la plata web, sota: www.museumgherdëina.it
 
Rengrazion dla despunibltà dl’ëiles nstësses y si familiers dl sustëni che on giapà per chësta tueda y per l tëmp che les à dat ca.

 
Per l Museum Gherdëina,
Monika Kelder
 
 
Maria Hofer di Coi - fra Zenz cun fëna Lena da Runcaudie (ora dl Calënder de Gherdëina 1986)
Maria Hofer di Coi - fra Zenz cun fëna Lena da Runcaudie (ora dl Calënder de Gherdëina 1986)
Maria Ploner de Cësanueva
Maria Ploner de Cësanueva
San Francësch ziplà da anda Maria Ploner
San Francësch ziplà da anda Maria Ploner
Sacro Cuer ziplà da anda Maria
Sacro Cuer ziplà da anda Maria
La familia Ploner che zipla pra mëisa te stua de Corpomio y Maria che fej ciauza senteda sun banch (ora dl liber dl Museum - Chiena de Gherdëina, 1994, pl. 19)
La familia Ploner che zipla pra mëisa te stua de Corpomio y Maria che fej ciauza senteda sun banch (ora dl liber dl Museum - Chiena de Gherdëina, 1994, pl. 19)
 Foto 005  Maria Perathoner de Col
Foto 005 Maria Perathoner de Col
Anda Maria de Col che zipla
Anda Maria de Col che zipla
Relief de na madona zipleda da anda Maria de Col
Relief de na madona zipleda da anda Maria de Col
S.Elisabeta y l petler, ziplà da anda Maria Perathoner de Col
S.Elisabeta y l petler, ziplà da anda Maria Perathoner de Col
Maria Hofer di Coi
Maria Hofer di Coi
Sant Ujep da Oies-figura zipleda da Maria Hofer di Coi
Sant Ujep da Oies-figura zipleda da Maria Hofer di Coi
Seniëur Heinrich Videssot-figura zipleda da Maria Hofer di Coi
Seniëur Heinrich Videssot-figura zipleda da Maria Hofer di Coi
Angelina Verginer de Plan, marideda Kostner de Cebla
Angelina Verginer de Plan, marideda Kostner de Cebla
Figura zipleda da anda Angelina
Figura zipleda da anda Angelina
Anda Angelina ziplova per l plu de pitli tieres
Anda Angelina ziplova per l plu de pitli tieres