LAD | ITA | DEU | ENG
COMUNICAT STAMPA

Dai 5 de merz: Lingia de cunferënzes online tl Museum Gherdëina

Trëi cunferënzes per talian sun la cuntreda culturela alpina y reflescions per pruspetives sustenibles
L Museum Gherdëina tol inò su la tematica dla cuntreda coche ambient de vita te na lingia de cunferënzes online tla rujeneda taliana. La cunferënzes scumëncia n vënerdì, ai 5 de merz. Les ie cunliedes cun l proiet "Mejes" y, coche chësc, trateleles la storia y l daunì dla cuntreda y dl patrimone culturel de Gherdëina.


Tla lingia “Cuntreda y patrimone culturel de Gherdëina: reflescions sun la storia y pruspetives sustenibles” à l Museum Gherdëina de merz y d’auril sun si prugram trëi cunferënzes online, acioche l nteres che l museum à descedà tl publich sun la relazion danter l patrimone culturel y la cuntreda ne lasce nia do. “Cun la cunferënzes vëniel tratà descuscions atueles sun la storia dla cuntreda da mont y reflescions sun coche raions cundiziunei dal turism sciche Gherdëina possa se svilupé a na maniera sustenibla”.
La prima cunferënza online unirà tenida chësc vënerdì che vën, ai 5 de merz, dala 18:00, da Luisa Bonesio, prufessëura emireteda de estetica al’Università de Pavia, che à studià a fonz la trasfurmazion dla cuntreda culturela. Te si referat meterala a lum la cunseguenzes dl turism sun la cuntreda danter ncresciadum y spetacularisazion.
L antropologh y cumëmber dl Cumité scientifich de Dolomites Unesco Annibale Salsa tenirà si ntervënt n vënerdi, ai 12 de merz dala 18:00. Te si cunferënza dal titul “Paesaggio alpino fra Natura e Cultura” ti jiral do ala storia dla cuntreda culturela tla Elpes se damandan coche l bujën de sustenibiltà y natura la nfluenzea y desmustran tan de mpurtanza che n paesaje nia dezipà culturelmënter ie per la identiteies y la economies locales.
La lingia de cunferënzes finerà via n vënerdì, ai 16 d’auril, dala 18:00, cun na cunferënza online de Martino Mocchi, filosof y architet, che nfruscerà l cunzet de “paesaje di sonns”. Aldò dla maniera de ti jì permez ala tematica de Mocchi ie l paradigma perzetif tl ozidënt duminà da n referimënt visif, ntan che i elemënc dla “multisensorialità”, uel dì dla cumplessività di sënsc, ie de mpurtanza determinënta tla definizion de nosta relazion cun i luesc.
Duta la cunferënzes online unirà moderedes dal’architeta Christa Kasslatter, che ie nce vizepresidënta dl Museum Gherdëina. N possa tò pert ala cunferënzes debant se cunlian tres Zoom, l link unirà publicà sun i canai social y sun la plata web dl museum www.museumgherdeina.it.
La lingia de cunferënzes se liëia al proiet plurianuel “Mejes de Gherdë: La memoria de na cuntreda”, cun chël che l Museum Gherdëina à ti ultimi ani cunzentrà l nteres sun l sfanté di luesc da paur storics y sun la mpurtanza che i vënie stravardei, derturei y recuperei. La mostra itineranta, che ie unida laureda ora coche pert dl proiet, ne ie al mumënt nia azessibla pervia dla emergënza sanitera, ma l liber cun si bela fotografies blanch y fosch dl fotograf d’architetura Václav Šedý ie da pudëi cumpré a n priesc arbassà tl Museum Gherdëina.
L Museum Gherdëina porta nce inant d’autri proiec sun chësta medema tematica. Nsci ie p.ej. l storich Josef Nössing tl lëur de fé nrescides sun i nridlamënc da paur dla valeda studian i documënc storics plu vedli n chësc cont. I prim resultac de chësta nrescida unirà publichei mo chëst ann.

D’autra nfurmazions
Dut.ra Paulina Moroder
Diretëura dl Museum Gherdëina
tel +39 338 6040477
e-mail: p.moroder@museumgherdeina.it

Download comunicat

Didascalies:
Urtijëi da Bulacia, fotografia Wolfgang Moroder 2018
Urtijëi dl 1860, pitura de Josef Moroder Lusenberg dl 1925, metuda ora tl Museum Gherdëina.