LAD | ITA | DEU | ENG

Pez dl mëns

 

Pila dal pavé y cuiertl

 
con crëusc de Gejù Crist zipleda ite, 1800 ca.
tla vedrina dla Cësa di Ladins / culegamënt La Curta


Dal pont de ududa storich-culturel, à l pavé for abù na mpurtanza straurdinera de gra a si truepa adurvanzes sciche planta da uele, spezia, maiadiva, medejina y opium. Ora de chël al abù na pert senificativa tla mitologia, tla credënzes populeres, tl’ert y tla leteratura de chëi populi, che l à judà a mudelé si storia.
L pavé de verzon (Papaver somniferum) vën dant tl raion dl’Elpes bele dai tëmps de Ötzi. Per i paures da mont tirolejes, iel stat un di ngredienc essenziei per i cëives da festa nchin dal Aut Medieve, che à dat n carater speziel al andamënt dl ann.
Purempò, la mudazion radichela che l lëur da paur y si economia à patì tl Tirol ti ultimi 50 ani, à lascià l sëni ënghe sul pavé, che ncueicundì vën zidlà belau mé sciche na relichia esotica di tëmps passei.

Nuzà te spëisa dëucia da festa o sciche ngredient te cëives speres ntan la Cuarëisema, à l pavé dunà per secui a mëndri y granc di luesc da mont la legrëza de si belëza n flëura y l dejidere de spëisa dëucia true massa rera.
 
 
(Test tëu ora dal catalogh PAPAVER. Der Mohn in Mythologie, Volksmedizin, Speise- und Sachkultur Tirols, 2015)
Pila dal pavé, 1800 ca. (© Foto: Museum Gherdëina)
Pila dal pavé, 1800 ca. (© Foto: Museum Gherdëina)
Pavé te verzon (© Foto: Siegfried de Rachewiltz)
Pavé te verzon (© Foto: Siegfried de Rachewiltz)
Tlupeda dla manguejes (© Foto: Siegfried de Rachewiltz)
Tlupeda dla manguejes (© Foto: Siegfried de Rachewiltz)